L’estratègia i l’actitud

Cóm hem d’actuar, quina és l’actitud, quina és l’estratègia que hem de seguir?

La resposta a aquesta pregunta és la que definirà la nostra línia d’acció, el nostre caràcter i un mètode i manera de fer propi, fàcil de reconèixer i que ens identifiqui. Assumir aquesta manera d’actuar per part de totes les agrupacions locals, farà que es puguin compartir molts recursos i la tasca comuna serà molt més productiva.

Utilitzaré per exposar la meva opinió un símil per tal que sigui entenedor.

La nostra lluita és un combat, no cruent però un combat, en altres fases si que hi va haver confrontació armada, en perdre l’estat i les institucions el 1714 vam ser sotmesos per la força de les armes, altres intents d’alliberar-nos han estat sempre combatuts per l’exèrcit castellà (ara dit espanyol) i, evidentment, al no disposar d’exercit propi per defensar-nos la lluita va ser desigual i no va reeixir. Quan has estat sotmès per les armes t’has de deslliurar per la força, al menys fins ara.
El moment actual, dins d’una unió europea creada, en gran part, per evitar nous conflictes armats en el seu si tan habituals en segles anteriors, és un moment en què els exèrcits no tenen cabuda a priori en la nostra lluita per l’alliberament nacional. És per tant el nostre moment. L’altre juny ha arribat.
Continuant amb el símil del combat, quin tipus de tropa, d’exercits hi poden prendre o hi prenen part?
En primer lloc, tenim les tropes regulars. Molt ben equipades i instruïdes, amb diferents tipus de regiments i cossos d’exèrcit especialitzats, armament pesant, entrenament, molt jerarquitzat i amb una estructura de comandament sòlida. Disposa d’intel·ligència, estat major, estrategs, etc.
Això el fa molt potent, però també molt pesant, està aquarterat, i no sortiran al carrer si no ho veuen molt clar. Com qualsevol exèrcit regular abans d’entrar en combat mantindrà un estira i arronsa amb l’enemic, sospesant la idoneïtat de presentar combat a camp obert, i conformant-se amb exhibicions de força, però sense acabar de decidir-se a sortir. Ho farà quant ho decideixi el seu estat major, i no abans, i esperarà a veure una victòria clara abans d’arrancar tota la maquinària. I també és possible que acabi no sortint i decideixi no presentar batalla.
Aquest exèrcit, com suposo que haureu deduït es CiU.
Si em permeteu una referència cinematogràfica, molts haureu vist la pel·lícula Braveheart, d’en Mel Gibson, hi ha un moment on estan formats en ordre de combat l’exèrcit anglès i l’escocès, llavors els caps es troben per negociar abans de començar la lluita. I el protagonista diu, “haig de provocar una guerra”, i fa saltar la negociació pels aires, que d’altre manera hauria reeixit. Potser a aquest exercit regular (CiU) i als seus comandants els hi faci falta una empenteta, però quan sigui el moment, no abans, primer s’ha d’aconseguir que es posin es disposició de combat. Hem de tenir clar que sense la seva participació la victòria és impossible.

En segon lloc, tenim el que podríem anomenar “brigades populars”, formacions no regulars, formades majoritàriament per voluntaris. No estan ben armades ni equipades, la seva instrucció i formació per al combat és deficient però ho compensen amb entrega i decisió. Lluiten per ideals. Els seus oficials, majoritàriament, no han rebut formació i l’estructura de comandament no és estable ni unificada. Són freqüents els personalismes, les enveges i les lluites internes. Fàcilment poden caure en el desànim i l’abandonament del combat. De vegades, no obeeixen les ordres de la cadena de comandament i la seva actuació pot esdevenir anàrquica. En tenim exemples en l’última confrontació armada, la Guerra civil. Disposen, però, d’una rapidesa per entrar en combat que no té un exèrcit regular i supleixen la manca d’equipament amb ingeni i iniciativa, cosa que tampoc fa un exèrcit regular. Com que lluiten per ideals són capaços de comportaments heroics i de lluites a ultrança, com bé han demostrat una i altre vegada. Recordem el comportament de la Coronela de Barcelona al setge de 1714, i la seva heroica defensa de la ciutat, per exemple en la batalla del Baluard de Santa Clara (http://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_del_Baluard_de_Santa_Clara ) on la lluita va ser acarnissada i els borbònics no aconseguien doblegar els defensors malgrat la seva superioritat. Un altre exemple podria ser la batalla de Montjuïc de 1641, de la que aquest dies de gener en celebrem la memòria.
Són, per tant, tropes complementàries a les regulars, que poden decidir amb el seu comportament el devanir del combat, però elles soles no poden guanyar la guerra. Si que poden però, hostilitzar les forces enemigues abans de la guerra oberta. Aquí hi podem trobar, com podeu suposar, formacions com Esquerra, Les CUP, ICV, i d’altres com SCxI ,encara que són joves i potser és aviat per definir-les. Entre elles hi ha discrepàncies, diferències de criteri etc. Però això és inherent a la seva pròpia composició.

I on és Reagrupament ?

No l’he inclòs en cap dels anteriors perquè per les nostres característiques podem constituir un tercer tipus de forces combatents. No tenim els objectius tradicionals d’un partit (que no som), que és governar, o participar en el govern d’una manera o altre. Nosaltres desapareixerem com a formació en el moment que aconseguim les nostres fites. És a dir, en la victòria hi trobarem la mort. Aquest plantejament de sortida ens permet un tipus de lluita que els demés no poden fer. No cerquem èxits parcials ni necessitem cap tipus de reconeixement posterior a la victòria, ja no hi serem un cop alliberat el país. El nostre premi està en la mateixa lluita, i no lluitem pel benefici propi, sinó per la llibertat de tots. L’èxit de la nostra lluita el gaudiran els altres exèrcits i el comú de la població. No tenim res a perdre i molt a guanyar.
Lluitem a ultrança, sense fer presoners ni esperar pietat. És la lluita dels almogàvers, que al segle XVII conformaren un cos genuïnament català, els Fusellers de Muntanya (http://www.11setembre1714.org/Unitats/b-fusellers-frame.html). Tropes amb molta mobilitat, autosuficients, vivien sobre el terreny, amb gran capacitat de foc i autonomia a l’hora de lluitar.
Actualment els anomenem cossos d’elit, forces especials, “boinas verdes” etc. Hostilitzen constantment l’enemic amb audaços cops de mà, és guanyen el favor de la població, obren molts fronts i desgasten les forces de l’enemic, obligat a destinar mols recursos a protegir-se no pot tenir tants efectius a primera línia. Abans de la guerra oberta els atacs amb tècniques de guerrilla forçaran el combat obert quant ens convingui per a poder guanyar. Per lluitar així hem d’estar molt entrenats, crear automatismes de funcionament, ja que hem de ser ràpids i contundents. El nostre discurs ha de ser compacte i la nostra activitat intensa.
Els altres tipus d’exèrcits no són l’enemic, hem de provocar que entrin a la lluita un cop haguem ajudat que arribi el moment. Haurem d’aconseguir el recolzament de la població per quan arribi aquest moment.
Els hi hem de posar fàcil. Hem d’obrir camí per a fer més letal l’atac de les brigades populars i l’exèrcit regular. Hem d’aconseguir que nous efectius s’uneixin al combat, ja sigui a les nostres files o a les files dels altres tipus de combatents, tant li fa on lluitin, l’important és que s’uneixin al combat. Hem de merèixer respecte i demostrar-lo cap els demés. Això no vol dir que quan calgui no els haguem de fer quedar en evidència. El nostre combat ha de motivar la resta de combatents, hem d’aconseguir sumar esforços amb tothom que vulgui i comparteixi els nostres objectius, teixint aliances, teixint complicitats. Si d’altres volen fer mèrits, i obtenir glòria; que se’ls quedin! Nosaltres no cerquem reconeixement ni alabances. Si les mereixem ja arribaran, no les necessitem, la nostra decisió és ferma, la nostra decisió és a ultrança. Llibertat o Res.
Hem d’hissar bandera negra.

Salvador Bonada
Associat a Reagrupament

Advertisements

One thought on “L’estratègia i l’actitud

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s