Coi de País! 3.- La Nació Espanyola

Sabeu què és la nació espanyola? Després d’aquesta pregunta la cosa només pot millorar. Veiem com defineix nación el diccionari de la Real Academia Española :

nación.

(Del lat. natĭo, -ōnis).

1. f. Conjunto de los habitantes de un país regido por el mismo gobierno.

I es queden tan amples, analitzem la definició. Tots els que estan manats per un mateix govern. El país en qüestió és un regne, i el seu cap d’estat un rei. Per tant son espanyols tots els que son súbdits o vassalls d’aquest rei. Ja teniu definida la nació espanyola, una nació de vassalls.

No cal res més, ni llengua, ni cultura, ni història, ni voluntat (hi ets obligat) ni sentiment de pertinença, ni res de res, VASSALLS.

I des de quant existeix? Això ja és més complicat i tothom qui te boca pot tenir una opinió. Us explicaré la meva.

En el meu ultim article (Coi de País! 2.- L’estat espanyol i el seu govern) ens vam quedar al 1714, amb l’estat castellà estenent el seu domini a tots els territoris de la Monarquia. Es va trobar amb moltes terres i molts pobles que habitaven aquestes terres sense gaires característiques comuns més enllà del seu sotmetiment a una monarquia borbònica, n’eren vassalls i el rei era l’amo absolut de totes les ànimes dins dels seus dominis. Calia, per sotmetre a tothom i tenir a la gent contenta i enganyada, fer alguna cosa per tal de cohesionar tot això i que el bestiar no s’avalotes (i dic bestiar de manera totalment conscient, és la consideració que mereixíem per aquest estat castellà amb el reietó davant). Van començar per fer que tot passés per Madrid, que l’únic que veiessin tots els pobres habitants d’aquelles terres comencés i acabés a la villa i corte, d’aquesta manera si no miraven cap enfora no podrien comparar. I va ser Ferran VI el que començà la xarxa radial de “Carreteras reales” l’any 1749 a partir d’aquest moment es canviava l’estructura de xarxa de comunicacions vigents des dels Ibers, passant pels Romans que les van millorar, per tal que tot anés a parar a Madrid, i de Madrid a les capitals de província, així tot estava controlat. L’important era connectar les províncies amb la capital, no entre elles. Tothom mirava cap a dintre, ningú a l’exterior, objectiu aconseguit, encara que arruïnés les arques de l’estat ja que per primera vegada les pagava la corona, ja sabien el que es feien. Evidentment van arruïnar la hisenda pública, un altre vegada, aquesta ja com Espanya.

Del tema de construcció d’una història que justifiqués la dominació sobre la població com a objectiu de dotar-la d’un sentiment de pertinència i a propiciar l’acceptació d’aquesta dominació, no en parlaré gaire, que ja està sent abastament demostrada la falsificació, apropiació, canvi de noms dels personatges per castellanitzar-los, i altres “gentileses” que van prodigar per aconseguir els objectius. Evidentment calia sobre tot eliminar qualsevol documentació i record que qüestionés la “doctrina“oficial. És en aquest període on desapareix la major part de documentació dels arxius sota el seu control que pugui posar en entredit la construcció d’aquesta “Història de España” basada en clixés, on a més les principals proeses no eren castellanes, però s’hi van tornar. Per posar un exemple brutal, no hi ha cap, repeteixo CAP document original (i còpies, encara que siguin adulterades, tampoc) de la conquesta i colonització de Cuba, i n’hi hauria d’haver muntanyes. Aquest procediment de creació de discurs està magistralment expressat per George Orwell a la seva novel·la 1984 :

I si tothom acceptava la mentida imposada pel partit, si tots els arxius expliquen el mateix conte, aleshores la mentida passava a la història i esdevenia veritat. Qui controla el passat, (deia l’eslògan del partit) controla el futur; qui controla el present, controla el passat.

Els símbols. Peça cabdal en la lobotomització del poble. Quins símbols, quina bandera tenia aquest regne borbònic? Una bandera blanca amb l’escut del rei, rodejat pel Toisó d’or. Sense gaire prestigi, tampoc era coneguda ni fàcil d’identificar de lluny, especialment inútil per la marina i per identificar els vaixells i les places dominades. Llavors es va treure de la màniga Carles III (el seu, no el nostre) un concurs per triar una bandera per la Marina, tant de guerra com mercant. Llavors s’inventen la rojigualda, sortida del no res.

Que la bandera triada per la marina mercant sigués LA MATEIXA que la que portà la marina mercant catalana durant segles, que fos una bandera coneguda i respectada arreu des que el mar era navegat no hi va tenir res a veure. Com digué en Roger de Llúria, el nostre Almirall referint-se als nostres colors reials:

«Ne sol nom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d’Arago; ne encara no solament galera, ne leny, mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d’Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d’Arago e de Cecilia. »

I per la marina de guerra tan sols varen moure les barres vermelles cap amunt i cap avall, com qui les aparta fins arribar als cantells, per això la franja groga del mig és més ample que les vermelles, ja tenim la rojigualda. Fantàstic! Modificar la nostre però què sembli la mateixa i poder aprofitar el prestigi que tenia i que ells no s’havien guanyat. De fet no és que ens hagi d’estranyar, varen fer el mateix amb tot. Per això l’esborrament de la història de Catalunya és tan important. S’agafa abans un mentider que a un coix. Per aixó no us hauria de fer mal als ulls veure una rojigualda, és només una senyera bibarrada, una brisura de la nostra quadribarrada, per tant una bandera heràldicament de rang menor. Per aquest motiu si en el balcó d’un ajuntament ja hi ha la quadribarrada no caldria que hi fos la rojigualda, si ja hi ha la superior. Però vet aquí que no ho entenen, que hi farem, mai han destacat en aquest aspecte.

Banderas_elegidas_por_Carlos_IIINi colors nacionals tenen, que han de fer servir els nostres!

Arribats a aquest punt, la primera vegada (i si m’equivoco que m’ho diguin) que es va utilitzar el concepte de “nación española” va ser durant la redacció de La Pepa, una “meravellosa” i “moderníssima” constitució (es diu visca la pepa, quant algú fa una cosa malament, però molt malament) que uns quants es van empescar a Cadis mentre a Espanya hi regnava el primer rei que va ostentar el títol de “Rey de España” que no fou altre que José I Bonaparte !! El primer rei d’Espanya va ser un francès!!,i a sobre descendent de catalans !! que varen traslladar-se a Còrsega quan aquesta era catalana. I el detall més sublim: no va ser mai rei de Catalunya!! El principat havia estat separat d’Espanya per Napoleó i incorporat a França com a territori francès. A més Napoleó va ser qui va posar la Senyera com a bandera del Govern de Catalunya, essent l’origen del seu us com a bandera nacional, al costat de la Tricolor francesa, i fou Napoleó qui feu encunyar una nova moneda catalana, la pesseta!!

No em digueu que tot plegat no és per fer-se un tip de riure. En la millor tradició espanyola de la picaresca i l’astracanada. Ui! M’ha sortit un d’aquests tòpics en els que han basat la seva identitat. Disculpeu-me.

Tornem a La PEPA, que defineix la “nacion española” com a tots els súbdits vassalls del rei, i de tots els continents, ja som al cap del carrer, nació de vassalls per imposició. Al cap de tres o quatre dècades la major part ja no eren espanyols, s’havien independitzat!! fotent-li al reietó una botifarra des de l’altre banda de l’Atlàntic. Quantes dècades han passat des que escrigueren la darrera constitució? Tres o quatre? No sé qui deia que la història tendeix a repetir-se.

Després de l’engendre de Cadis, primera restauració borbònica amb Ferran VII, marxa enrere cap a l’absolutisme més ranci, després d’ell la seva filla Isabel II va tornar a construir aquesta espanya radial hipercentralitzada en la seva ignorància. Aquesta vegada amb el ferrocarril, xarxa radial, sense cap control sobre la despesa, els “grandes de Espanya”van tornar a fer l’agost a càrrec de la hisenda pública, en especial el Marqués de Salamanca ( fins i tot té un barri amb el seu nom a Madrid), i és clar, les coses fetes malament, malament acaben. Nou catacrac de la hisenda espanyola, la Isabeleta que s’en va corrents cap a l’estranger (mira que els hi agrada fugir a aquests borbons, primer en Carles, després la neta, i no es va acabar aquí. Ja tenim una Espanya endeutada fins les celles amb la moneda per terra i sense poder pagar, un altre vegada. En això si que és una Espanya de matriu castellana, gasta el que no és seu i no paga.

Primera república espanyola, President, un català, i quasi tots els ministres també, a sobre, a instancies dels creditors internacionals es va canviar la moneda, per posar una moneda que fos solvent i fiable per calmar els “mercats”. A que no sabeu quina va ser. La Pesseta!!, i amb ella el patró monetari català. Veiem que tenim, Castella arruïnada un altre cop, Catalunya, que sí havia fet la revolució industrial, com un els territoris més floreixents econòmicament en aquella vella Europa, i Espanya, la seva Espanya en mans de catalans, aquell estat castellà havia estat apartat del poder. Hauria estat possible redreçar la situació però no ho podien permetre : catalans governant Espanya? Mai! Abans la cremen. I així va ser, la república acaba com el rosari de l’Aurora, i segona restauració borbònica en menys d’un segle. Alfons XII, ja quasi sense colònies d’ultramar, amb Cuba que vol marxar, i patam! com sempre després d’una instauració borbònica es queden sense part del territori en poques dècades. Perden Cuba i Filipines d’una tongada, i militarment fent el ridícul més estrepitós, i no per culpa del soldats o oficials, sinó per l’alt comandament i els polítics, sector reservat a l’èlit de l’estat castellà i amics.

Aquella pèrdua va fer mal. Es varen embolicar amb la bandera i va sortir l’espanyolisme més ranci i caspós. I com a reacció els nacionalismes bascs i català davant la mà d’animalades que es feien a Madrid. Mai més ministres catalans estarien al govern a menys que fossin mansois i obedients, com ara tenim en Duran i ni així s’en refien.

I ja sabeu com acaba, involució patriotera (que no patriòtica, que és una cosa molt més seriosa i respectable) la cosa de mal en pitjor, catalans i bascs que remenen i ja no accepten el domini dòcilment, i incompetència rere incompetència fins al desastre de la guerra d’Àfrica, on per la incompetència dels militars espanyols i l’avarícia dels polítics, també espanyols, varen perdre bous i esquelles. Els soldats però perderen la vida abandonats pels oficials, amb la curiositat que els soldats eren en la seva majoria catalans i els oficials no, com sempre surt a la llum el valor castellà…. Dictadura de Primo de Ribera, auspiciada pel rei Alfons XIII, principal beneficiari econòmic de les martingales de la guerra, pagades amb sang catalana, com sempre. Després segona República espanyola, però aquesta vegada espanyolíssima, fins i tot varen modificar la bandera, la sacrosanta rojigualda, perquè eren colors catalans i hi van substituir una franja vermella per una de morada, que era el color de Castella. Per això quant veig suposats catalans portant aquesta ensenya per contraposició a la dita rojigualda se’m regiren els budells. És una bandera més espanyolista encara. Ja sabem com acaba la república, i un altre dictadura del nacional-catolicisme (no oblidem que l’estat castellà es basa en això) tornant a obrir el meló de la rància espanyolitat patriotera i fins avui, abans de morir el dictador ja va entrenar el seu successor, un borbó!, i ja tenim la tercera restauració borbònica. Tornaran a perdre territoris com sempre? Esperem-ho.

Ens hem fet una idea del que és la nació espanyola? Una mentida, una creació per justi una dominació, una invenció malintencionada basada en realitats de nacions vertaderes que han volgut anorrear. I cosida amb tòpics suats que la identifiquen com per exemple:………………..” la fiesta nacional” i ………………La roja de futbol (el Real Madrid ja no serveix com a cohesionador, la meitat dels espanyols ja són del Barça, i això cou) i …………….res més, no tenen res més on refugiar-se, on abocar tot el sentiment patriòtic i de refermament nacional, natural en un poble. I és que aquest estat castellà anomenat Espanya els hi ha robat la identitat i els n’hi ha imposada una de falsa que no s’aguanta ni amb pinces, però és tot el que els hi queda. Poca broma que ha de ser molt dur saber-se així, ningú ho vol i és normal que s’agafin a un clau roent, però no és problema nostre, ja en tenim prou de problemes els catalans.

Per això han d’atacar la identitat i la Nació Catalana, la nostra simple existència esquerda la seva falsa nació, evidència la mentida que els hi ha estat imposada i no ho poden permetre, sense això es queden en res. I faran tot el possible per exterminar-nos com a poble, com a Nació natural, perquè la simple existència d’aquesta Nació natural amenaça i destrueix la seva falsa identitat nacional creada sobre mentides i sang, la nostra sang.

Hem d’estar preparats, l’exèrcit, en principi no el poden fer servir, i dic en principi, una bèstia ferida de mort és capaç de tot. Nosaltres hem de fer el pas i marxar d’aquesta Espanya podrida i moribunda abans que sigui tard. Evidentment que hi ha riscos i perills, però l’opció de quedar-s’hi és pitjor, es la nostra desaparició, el no res. Marxem, però tingueu clar qui és l’enemic a vèncer i contra el que cal lluitar de manera ferotge, no són els espanyols, ells són tan víctimes d’aquest estat castellà (Espanya) com nosaltres encara que de manera diferent. Els hi ha robat la identitat, l’orgull, tot el que eren, i és normal que s’aferrin a on sigui i facin el que sigui per tal de no perdre el que tenen, encara que sigui mentida. Un cop ens haguem separat, que els hi vagi molt bé, no els hi desitgem cap mal, sabem també que és el millor per ells, podran ser el que vulguin i com vulguin, ja no serà problema nostre. Però n’hi ha que viuen entre nosaltres, són amics, veïns, parents. No són enemics, podran seguir vivint entre nosaltres, podran seguir sent espanyols entre nosaltres, o esdevenir catalans si ho desitgen. Serem germans, l’enemic ja serà fora. Aquest enemic, ja ferit de mort, és l’estat espanyol, aquesta oligarquia dominant que ha fet de la ciutadania bestiar per munyir. Ja no ens podrà fer res. Tornarem a ser catalans a casa nostre, i acollirem a tothom, sempre que compleixi el contracte de viure pacíficament a la nostra comunitat i respectant les normes de la nostra comunitat, com no pot ser d’altra manera, per què la comunitat, la Nació, som tots i cada un de nosaltres. Ja no hi haurà un estat que ens domini, nosaltres serem l’estat.

Per això cal fer-ho ben fet. Només hi ha un camí per recuperar el nostre estat, la mateixa lluita de sempre, la defensa dels nostres drets i llibertats. Volem una Pàtria. Tenim la terra, tenim la nació, ens falta allò que ens farà ser un estat, les nostres lleis, les que ens vam donar com a comunitat, com a Nació. Les Constitucions de Catalunya. Volem, necessitem, la DEVOLUCIÓ de les Constitucions de Catalunya a la Nació. Recuperem la nostra Pàtria. No ens ho ha de fer ningú, no ho hem de demanar a ningú. Nosaltres, el nostre parlament en nom de la Nació Catalana a la que representa, ha de fer aquesta devolució. Ha de proclamar la plena vigència de les Constitucions de Catalunya com a mitjà de fer una Declaració Unilateral d’Independència.

No podem però, esperar que passi sol mentre som asseguts a casa, hem d’anar a buscar-ho, hem de baixar al carrer.. El meu compromís és ser-hi , el meu jurament, treballar i lluitar per una Catalunya Lliure i Sobirana, i ho faré fins que ho aconseguim.

Visca Catalunya!!

Volem la DEVOLUCIO de les Constitucions Catalanes!

Advertisements

4 thoughts on “Coi de País! 3.- La Nació Espanyola

  1. Querido Salvador. Defender la nación catalana no debería ser sinónimo de criticar y poner en entredicho el propio concepto del nacionalismo español. Te aseguro que el sentirse español es un sentimiento de muchísima gente, fuera y dentro de la peninsula ibérica. Cuando utilizáis este tipo de argumentos para defender el independentismo catalán perdéis toda credibilidad. Cualquier principio ideológico se basa en el respeto hacia los demás, en sociedades democráticas, claro. La diferencia de un nacionalista español es que no necesita quemar una bandera de otro sitio, cosa que vosotros si hacéis, actos fuera de todo orden alentados y animados con contenidos como éstos tuyos, donde se lee la palabra odio en cada uno de tus posts. Quizás cuando abandonéis esa palabra podáis conseguir vuestras pretensiones, eso sí acordaos que hay muchos catalanes no sólo vosotros y al resto de vuestra nación también debéis respetar su opinión. Un saludo

  2. Apreciat Toni, jo no odio la nació espanyola, entre altres coses perquè no la conec i no se on ho has pogut llegir. Si sento aversió i despreci per l’estat espanyol, tal com l’he descrit a un dels post. En cap cas sento cap despreci ni odi cap a qui es consideri nacional espanyol, com no en sento cap a qui es senti francès, italià, angles o qualsevol altre nacionalitat. Simplement jo no soc nacionalment espanyol, i se’m vol imposar aquesta pertinença.
    Que jo sigui espanyol és fora de dubte, de la mateixa manera que son mediterrani, europeu, o qualsevol altre gentilici geogràfic. Perquè la paraula espanyol és això, un gentilici geogràfic sense cap altre connotació nacional.
    La imposició , l’odi i la intolerància no es troba pas del meu costat, i espero que tampoc del teu.
    Que hi hagi qui vulgui cremar símbols no és cosa meva, jo no ho faig, però n’hi ha a una banda i a l’altre, i més ofenses hi ha hagut cap als símbols catalans que no pas a la inversa. I no ho faig, perquè com ja he dit al post, només hi veig una senyera bibarrada, brisura de la quadribarrada, per tant no m’ofèn, son els meus colors antics del casal de Barcelona, i que es remunten molt més enrere, però molt més.
    Sobre la negació de l’existència de la nació espanyola, és la meva certesa, com vostra ha estat sempre la negació de la nació catalana.
    Qui es vulgui sentir espanyol, està en el seu dret , i no m’afecta ni m’ofèn, sempre que no m’ho vulgui imposar a mi.
    Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s