Homenatge als defensors dels Baluards de Santa Clara i Portal Nou

Parlament al Fossar de les Moreres el dotze d’agost de 2012.

4-setge-barcelona-gran Santa ClaraUn dotze d’agost, tal dia com avui de fa dos-cents noranta-vuit anys, a trenc d’alba, les millors companyies de granaders de l’exèrcit de les dues corones varen començar una assalt ferotge contra les muralles mig enrunades de la ciutat. La tasca de bombardeig artiller ja havia fet la feina, en aquell setge fou especialment salvatge, deixant un de cada tres edificis de la ciutat enrunat, i la resta molt malmesos. El comandant invasor, el Duc de Berwick, ja se n’havia encarregat. Després d’un any de setge i tot el terror que havia de provocar un atac artiller d’aquelles característiques, la ciutat no resistiria gaire, estava defensada per civils, per botiguers, menestrals, estudiants, artesans i algunes companyies de soldats regulars. No eren res davant les seves tropes professionals i ben entrenades, amb experiència de combat i amb una superioritat aclaparadora. Començà l’assalt amb la claror de l’albada, no gaire lluny d’on som ara, als Baluards de Santa Clara i del Portal nou, defensats per companyies de la Invicta Coronela de Barcelona, defensades per barcelonins. Envestiren ferotges aquelles tropes amb la certesa de passar per sobre dels defensors com una riuada que tot ho inunda, la sort de la ciutat ja estava decidida i l’atac era doncs un pur formalisme per fer córrer aquella colla de civils davant la visió dels millors soldats francesos, les seves tropes d’elit pujant per les muralles enrunades.

Però les descàrregues de fuselleria catalanes van començar a delmar aquests orgullosos granaders francesos, que pogueren però pujar les muralles i arribar dalt el baluard, on es lliurà un combat cos a cos, la companyia d’estudiants de lleis va escometre l’invasor a baioneta. Aquells francesos, guanyadors de cent batalles havien estat vençuts i expulsats de la ciutat, davant l’astorament del comandant borbònic que no s’ho podia creure i s’enfurismà. L’havia vençut el que ell considerava una xusma de menestrals i botiguers, va ser una carnisseria.

Però no acabà aquí, ferit en el seu orgull més íntim Berwick planeja per l’endemà dia tretze un atac massiu de les seves forces, aquesta vegada de nit. Tornaren a pujar amb més força, i aquesta vegada pogueren prendre posicions. Durant la nit els defensors organitzaren violentíssims contraatacs però els francesos els rebutjaren. Al matí del dia catorze els generals Villarroel i Bellver organitzen un contraatac amb noves companyies de la Coronela i el Regiment de la Diputació, amb reforç d’artilleria, varen escombrar els invasors, i alliberaren els baluards i la muralla, els francesos rodolaven muralla avall fins el pla, de tornada a les trinxeres que hi havia construït. Aquell orgullós exèrcit francès, cregut de la seva superioritat sobre els defensors, corria a refugiar-se de la fúria dels catalans. Es guanyà la batalla, però seguien allà fora, ferits i amatents, ara ja sabien amb qui se les havien de veure.

Aquella victòria meravellà Europa, una petita nació que lluitava per la seva llibertat contra un exèrcit amb una superioritat aclaparadora i el derrotava.

 

Recordem avui aquella victòria. La recordem perquè és part de la mateixa lluita que ara es produeix. Recordem aquella victòria perquè eren catalans que lluitaven per quelcom més important que la pròpia vida, i ho sabien, i tant que ho sabien, eren homes i dones lliures que preferien morir lluitant que veure com els hi eren arrabassades les lleis i llibertats, escrites a les Constitucions de Catalunya. Eren catalans que sabien que era millor un últim dia lliures que cent anys com esclaus.

 

Eren com nosaltres i lluitaven pel mateix que nosaltres. I el record i l’homenatge que avui els hi fem no és per uns fets ni a uns soldats d’una antiga guerra, és l’homenatge a uns companys en la mateixa lluita, una lluita que no s’acabà l’onze de setembre de 1714, una lluita que ha continuat fins a dia d’avui i que hem entomat amb orgull d’homes i dones lliures amb la certesa que farem honor a aquells que van donar la vida per nosaltres i per Catalunya.

 

Per això ens trobem cada diumenge en aquest lloc que és la urna que guardava l’honor dels defensors de les llibertats d’aquell dia. I dic guardava perquè ja no és necessari guardar-lo, ara és necessari entomar-lo i ser-ne dignes, ara és la hora d’alçar-nos i combatre la injustícia, ara és l’hora de demostrar que som un poble orgullós, que necessita la llibertat com l’aire que respira i que no renunciem ni a l’aire ni a la llibertat. Us demanem a tots els presents que torneu el proper diumenge, i que porteu més gent que hi vulgui ser. Que no ens aturem ni ens conformem amb el que ens volen o no ens volen donar. Som catalans, som lliures i volem el que és nostre, no demanem res, hem decidit agafar-ho i ho agafarem. El nostre Parlament, dipositari de la sobirania de la nostre sobirania, ha de fer la Devolució de les Constitucions de Catalunya a la Nació Catalana.

És el seu deure i és la nostra obligació recordar-li i recolzar-lo per a què ho faci. Per aquesta raó i no per cap altre, som avui aquí i hi serem cada diumenge al bell del migdia, a plena llum, plogui o nevi, perquè la raó s’ho val, perquè és de justícia i és el que pertoca. Us demanem doncs que torneu a venir i siguem més cada dia, que el nostre exemple serveixi per despertar més catalans i que les nostres paraules siguin escoltades. Que les voluntats s’uneixin en una de sola per cridar ben fort que no ens rendirem, que sabem el que volem i que no defallirem fins aconseguir-ho.

 

Amb Orgull i Coratge guanyem la nostra Llibertat

 

Visca Catalunya!!

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s