Recordem Cardona

Parlament fet al Fossar de les Moreres en record de la resistència de Cardona de 1714

Avui recordem Cardona, no la seva capitulació el 18 de setembre de 1714, avui recordem Cardona. No és just que el protagonisme de Barcelona ens faci oblidar uns fets d’unes gents d’altres llocs, de tota Catalunya, que avui concentrem en el record de la valenta, heroica i orgullosa Cardona.

Esdevingué l’últim baluard invicte i irreductible de la Catalunya continental. Des d’aquella plaça forta l’exèrcit exterior del Marquès de Poal, de Moragues, d’Ermengol Amill i de tants i tants defensors de les llibertats, hostilitzava i combatia les tropes castellanes mentre aquestes saquejaven el territori, assassinaven els seus defensors i habitants, i enrunaven vil·les senceres. Una tasca de terror i extermini duta a terme de manera conscient i implacable, seguint les ordres del borbò Felip.

Cardona, anys abans, també resistí un setge, el 1711. Tant o més dur que el de Barcelona. Els oficials borbònics no entenien perquè els defensors ultrapassaven totes les expectatives en la defensa de la plaça. No entenien l’obstinació, entrega i sacrifici en la defensa. Ho analitzaven en clau exclusivament d’estratègia militar. No entenien que estàvem defensant la nostra terra i la nostra llibertat, no entenien que no negociàvem, que només ens valia la victòria. No ho entenien i per això varen perdre aquella batalla de 1711. No entenien tampoc que la població civil aixequés sometents i cossos de voluntaris per lluitar contra l’enemic borbònic. No ho entenien ni ho entenen encara.

La població catalana sempre ha estat compromesa en la defensa de la Pàtria. No endebades eren les gents més avesades en la utilització d’armes i en el combat de tota aquella vella Europa, disposant els particulars d’armament propi de darrera generació, el sabien utilitzar i l’utilitzaven.

La terra era envaïda i a tots i cada un corresponia la seva defensa. No ho entenen encara, no entenen la nostra obstinació i compromís actual, no entenen que els catalans ens sabem Catalunya, no és una entelèquia ni un concepte, tots i cada un de nosaltres la formen i tots i cada un de nosaltres la defensem, avui sense armes, amb les nostres voluntats, amb el nostre compromís i amb la força de la democràcia.

Per això recordem avui Cardona, que la força i el compromís que es va demostrar llavors ens serveixi d’inspiració per resistir i mantenir el compromís davant els esdeveniments que s’acosten.

Perquè avui com ahir defensem la llibertat i la sobirania de Catalunya.

Som aquí cada diumenge per demostrar el nostre recolzament al nostre president i al nostre parlament. Per dir-los que siguin valents que en aquest camí, hi som i ens hi trobaran. Que siguin llestos, conscients i decidits, que la causa s’ho val i en ells dipositem la nostra confiança.

Som aquí per reclamar al nostre Parlament que faci la Devolució de les Constitucions de Catalunya a la Nació, que li retornin la sobirania a la Nació Catalana i junts bastirem l’Estat Català.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s