Capitulacions de Pedralbes

Parlament del Patriotes al Fossar del 21 d’octubre

Les Capitulacions de Pedralbes del 24 d’octubre 1472 posen fi a la Guerra Civil Catalana, que ja feia deu anys que durava. Una guerra que enfrontava Remences i el Rei, amb la Diputació del General i eljoan_ii-246x300 Consell de Cent. Una guerra múltiple, d’aliances canviants i equilibris fràgils que anaven canviant per tornar a equilibrar les forces i no arribar mai a decantar-se cap un bàndol o cap a l’altre. Es mesclaven molts conflictes, en una guerra cruel i farcida d’interessos diferents i contraposats. Estem avesats a veure en una guerra bons i dolents, però aquesta era , com totes les guerres civils, molt més complexe. I per això acabà amb les Capitulacions de Pedralbes, un final sense final, un reconeixement de partida en taules, on no va haver-hi ni vencedors ni vençuts i tot va tornar al punt d’origen. L’únic que es podria dir que va sortir perdent va ser en Comte Hug Roger de Pallars, que va continuar la guerra a les seves terres pirinenques, però aquest ja és un altre tema que per si sol ja dona per molts capítols del llibre de la nostra història.

El cert és que si volem entendre el com i el perquè d’aquella guerra hem d’entendre el sistema polític genuïnament català que anomenem pactisme. És molt més que un pacte entre dos, és un pacte entre totes les parts i estaments que formen la Nació Catalana per tal d’assolir un govern estable que permeti el funcionament de les institucions i el manteniment de la pau, perquè només el pacte de tots per mantenir la pau permet un funcionament, un desenvolupament, un progrés que fa que totes les parts en surtin beneficiades, el conflicte no resolt desencadena una guerra que arruïna el país i frena la economia, el progrés i el desenvolupament, tan sols una part es beneficia de la guerra, la resta perden, i fins i tot la que guanya, surt perdent, perquè amb la pau hagués obtingut molt més beneficis.

Aquella guerra es va produir per no saber arribar a acords per mantenir la pau, es va trencar el pactisme, es va trencar el compromís de tota la nació per arribar a acords per a tots beneficiosos, es van trencar les Corts Catalanes i va aparèixer la guerra, la lluita, la mort , la ruïna del camp i de les ciutats, de nobles i remences , ruïna del comerç i de la indústria. Va acabar com havia començat, tornant al punt d’origen, com ja he dit, tornant al pactisme, tornant al compromís de tota la nació i els seus estaments per arribar a pactes que mantinguin la pau. Una Pau que permetes la reconstrucció, el desenvolupament, el progrés , en resum, la vida plena d’una nació sobirana.

Hem d’intentar aprendre la lliçó que els nostres avantpassats van descobrir i per la que van firmar aquelles capitulacions. El govern de la Nació catalana passa per el compromís i la complicitat de tota la nació, no per el sotmetiment d’una part al domini de l’altre ni viceversa, per un pacte de tots, amb tots i per aconseguir el benefici de tots. Només d’aquesta manera podrem viure en pau i forjar una Pàtria per a tots, no una Pàtria uniforme ni uniformitzadora, un sistema que permeti la participació de tots, basat en la corresponsabilitat de tots en el Govern de la Nació, perquè només amb aquest pacte podrem viure en pau. Cert és que l’equilibri és difícil i de vegades inestable, per això és tant important la diversitat i la participació de tots amb responsabilitat i intel·ligència. Aquesta és la veritable manera de ser dels catalans, la voluntat de arribar a acords per a tots beneficiosos, la voluntat de fer les paus. El govern d’una nació és precisament això, fer les paus, arribar a acords que permetin una situació de pacte global que doni pas al progrés i al creixement de la Nació.

Aquest convenciment, aquesta manera de fer i entendre la política, aquest tret característic del nostre caràcter, aquesta manera de gestionar la cosa pública és el que ens fa tenir una Pàtria nostra i única. Tot aquest coneixement està contingut en les Constitucions de Catalunya, que son més que els pactes i els acords d’una nació d’homes lliures per tan de governar-se amb honor i justícia. Son la voluntat d’una Nació sobirana que se sap responsable del seu passat i del seu futur, i que lluita en el present per recuper-les.

Volem que el nostre Parlament faci la Devolució de les Constitucions de Catalunya a la ciutadania, volem tornar a tenir una Pàtria, volem tornar a ser Catalunya, volem tornar a ser lliures.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s