Novembre 2012, Ordre de batalla

succecio-2-1024x421

El President Mas va convocar eleccions anticipades en haver canviat l’escenari, després d’una revolta social massiva, gestada durant molts anys i accelerada en els darrers. Va convocar eleccions anticipades quant l’enemic, ancorat en la seva superba, va declarar la seva clara intenció de seguir xuclant la sang a aquesta societat revoltada. No la considera, com s’entesta a repetir, una part seva car sol la veu com un domini d’on extreu els recursos per la seva supervivència. Vol seguir tenint-la engrillonada per anar drenant-li la sang, que utilitzarà en els seus banquets i orgies, no per emprar-la en transfusions al ressec cos de la seva nació que està morint, però no en rep ni una gota. Va convocar eleccions anticipades per donar la veu a aquest poble revoltat i adquirir la força per afrontar el combat, esperava una lleva massiva sota la seva bandera per poder tenir un exèrcit preparat per al combat , compacte i disciplinat.

L’acció era la correcta, però l’objectiu erroni. El poble català no és un poble de vassalls, és un poble d’homes lliures, i quant pren les armes no ho fa amb obediència cega a un líder, ho fa darrera els capitans que han demostrat la seva vàlua. S’ha demanat la voluntat d’un poble per afrontar el combat, el poble ha parlat. Ha triat no seguir lideratges messiànics, ni cabdills únics, ha triat capitans , els millors crec jo. Ara tots sabem de quines forces disposa cada un.

succecio-5D’entre els nostres un capità destaca amb la host més nombrosa, la volia més gran, però un poble lliure tria el seus comandaments. No és cabdill és capità. En ell hi hem vist una vàlua i una noblesa que ens han fet donar-li confiança, però d’altres també s’han guanyat aquest honor. Ara sap que no podrà ser el cabdill, no cal, té el necessari per esdevenir el príncep entre els capitans si sap triar les aliances i al fer-ho ser Príncep de tots els catalans. D’aquesta manera, amb la terra amenaçada i el Príncep al capdavant la host sencera presentarà batalla, i ho fem per guanyar.

Ja vaig escriure sobre l’estratègia i l’actitud de pre-guerra, ara les coses han canviat, les forces estan definides i el combat plantejat. Els regiments desplegats en ordre de batalla, fem-ne un repàs:

En el bàndol unionista hi ha dos formacions compactes, el cos d’exèrcit principal són les forces de l’invasor que ha dominat aquestes terres i que no ha variat mai estratègies ni tècniques de combat, les coneixem molt bé i sabem que són despietades i que no respecten acords. Volen sang i no tenen miraments per aconseguir-la, no respecten res ni ningú per aconseguir els seus objectius de dominació total. Compten amb reforços que poden venir de la metròpoli i assistència logística i subministraments. En el seu flanc esquerra s’ha format una nova tropa mixta, de nadius i invasors, que té noves tàctiques, no tant potent i compacta com la primera, però amb més mobilitat i capacitat de foc. No disposa de efectius a la rereguarda, però pot rebre assistències del cos d’exèrcit principal, o unir-s’hi quant estigui delmada o amb els objectius aconseguits per encarar el final del combat.

Del bàndol de la Pàtria hi som tots els catalans en dos cossos d’exèrcit definits, l’un més nombrós que l’altre, dos cops i mig més gran, però aquest petit acaba de créixer i s’ha configurat com una força potent i preparada per el combat. Cal articular les aliances car la suma supera en escreix l’enemic, però cal articular un comandament conjunt o estratègia comuna. Encara que les tàctiques de combat siguin diferents poden ser perfectament complementàries produint una diversificació que pot ser letal en el combat. Hi ha una tercera tropa en el camp de batalla ben disposada per al combat, és petita, si, però cal tenir-la en compte doncs són Almogàvers i ben disposats a lluitar. Hauran de triar si volen lluitar contra tots en una orgia de destrucció o es posen del bàndol de la Pàtria, per poder així participar en la reconstrucció nacional un cop acabada la guerra, poden ser valuosos en els dos aspectes, però hauran de triar, i crec que ho faran bé i seran fidels al compromís amb la terra.

succecio-1

Al flanc esquerra hi ha dues formacions de combat més, difícils de enquadrar, els més petits semblen més preocupats per tenir cura que la gespa, els arbres i els ocells no prenguin mal durant el combat, o en baralles internes, cosa a la que de sempre han estat molt avesats. Han de tenir clar que si no es defineixen no tindran lloc un cop acabat el combat. Per això crec que al seu bell mig trencaran files i es poden afegir als bàndols en una proporció desigual, però no m’atreveixo a dir quina i si faran tard. L’altra més gran ja és més ladina, i sota les robes lluents porten destrals. Clamen pel pacte, per una nova submissió de color federal, criden a no lluitar i per la pau, però crec que esperen poder triar el bàndol que sembli guanyar, i no descarto que siguin enemics disfressats, car eren més grans i no han deixat de minvar i més minvaran, molts dels que abans hi eren amb els patriotes estaran lluitant.

Hem de veure clar que les estratègies del període anterior a aquest ordre de batalla no serveixen pel que s’esdevindrà. El discurs economicista i d’espoli ha tocat sostre i és fàcil de desactivar amb ofertes per comprar voluntats, i compte que de Judes també en tenim. I marejar la perdiu amb Europa tampoc, a més donem aparença de covards que tenen por de ser ells mateixos i no volen deixar un opressor fins a tenir-ne un altre disposat. Cal una explicació dels dos escenaris, amb Europa i sense, amb les seus avantatges i inconvenients, i quant la Nació sàpiga les alternatives potser ens emportem una sorpresa, en qualsevol cas la qüestió ja no serà un mitjà per assolir la llibertat car serà una decisió com a conseqüència d’assolir-la. I l’aspecte més important, saber com forjarem aquest país, recordar qui som i què hem estat per saber com crearem noves formes de fer política i de crear estructures d’estat. No bevent de experiències fracassades d’altres sinó bevent de la nostra antiga manera de fer, evolucionant-la, o creant-ne una nova inspirada en ella, de qualsevol manera serà a partir de la nostra pròpia personalitat. Un escenari nou, un destí final que ens ompli de llum els ulls per afrontar la dura lluita que encarem. La nostre concepció d’estat sorgit de la voluntat de Rafael-Casanova-1714tots per governar-nos i de la corresponsabilitat en fer-ho de tots els homes i dones lliures que constitueixen l’orgullosa, justa, valenta i generosa Nació Catalana

L’ordre de batalla està disposat, resten les últimes aliances i cal veure si tenim Príncep que ens comandi o si amb els disfressats de federals se n’anirà, per veure com acaben entre tots de dessagnar la Pàtria.

Vull tenir Príncep, vull tenir Pàtria i la batalla per aconseguir-ho vull lluitar, una sola consigna:

LLIURES O MORTS per les Llibertats i Constitucions de la Terra.

Per la nostra llibertat.

Via Fora Catalans!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s