Premis literaris Alella 2013

premisS’han entregat els premis literaris d’Alella, el Maria Oleart de poesia, Guida Alzina de narrativa i Isidre Pòlit, centrat aquest darrer en el tema de l’astronomia i que trobo una aposta certament interessant. Primer de tot felicitar als guanyadors i agrair als jurats la seva tasca mai prou reconeguda per la feinada i responsabilitat que comporta.

Voldria però fer uns comentaris sobre alguns aspectes que no acabo de trobar rodons. Em va sorprendre molt que en la cerimònia d’entrega, a part dels membres de la organització i dels premiats i acompanyants, el públic general fos colpidorament escàs. Només amb els participants ja s’hauria d’haver emplenat les golfes de Can Lleonart, ja que s’han presentat més d’un centenar i mig d’obres entre els tres premis. També hi vaig trobar una greu mancança de persones del nostre poble, i estic ben segur que aficionats a la literatura n’hi ha d’haver forces. No entenc que no hi fossin, potser no s’han assabentat, llavors tenim un problema de comunicació o, el que és pitjor, d’implicació del poble en aquests premis.

Certament la impressió que em sobrevola és aquesta, es va valorar com a molt positiu que els autors fossin d’arreu de terres catalanes, i segurament ho és, crec que el negatiu és que no hi hagi , o siguin escassos, els participants locals. Fa la impressió que haguem creat entre tots un circuit de premis literaris que ha pres entitat com a tal i s’hagin desarrelat del poble. I fa la impressió que existeix una mena de “rodapremis” que van fent la ruta, i correm el perill que es converteixi en un procés endogàmic. No m’ha agradat que un dels premiats repeteixi categoria per segon any consecutiu, no és gens elegant haver-se tornat presentat a un premi que acabes de guanyar, més havent-n’hi d’altres per tot el territori als que també opta. Crec que la autoritat competent podia haver actuat d’ofici per evitar aquesta incòmoda situació, prèviament, o reaccionant ràpidament davant el succés.

Però no és dolent que hi hagi “rodapremis” com els he anomenat, vol dir que hi ha interès, i que la literatura popular i no editorial en català és viva. L’aspecte que ens ha d’alarmar és la manca d’interès i participació local, especialment entre joves que és on s’hauria d’incidir més ja que són el futur, i quasi el present, de la nostra llengua i factor clau en la seva pervivència.

Ja m’és massa freqüent la sensació que l’interès a l’hora de dissenyar i dinamitzar la vida cultural del nostre poble, per part de l’ajuntament, és més el de projectar-ho portes enfora que el de cercar una projecció interior i una imbricació més gran en la vida dels alellencs. En aquest sentit voldria fer notar que, al meu entendre, aquesta hauria de ser l’objectiu preferent que impulsés les accions que s’emprenen, l’objectiu no és el lluïment ni la projecció exterior sinó que des del món municipal s’haurien de proveir canals i mecanismes que facilitessin la implicació dels nostres veïns, que haurien de ser el cos principal de participants i de públic, així com destinataris principals de la difusió de les obres premiades.

Com que el que calen són propostes, si el que es vol és fer les coses d’un altre faiçó, aquí va la meva:

Ja que son uns premis literaris en llengua catalana, potser seria interessant recuperar una antiquíssima tradició catalana, de més de 700 anys i nascuda a Tolosa de Llenguadoc, els Jocs Florals. Dins d’ells encabir-hi tan els premis de literatura infantil i juvenil que es fan, com els premis literaris per adults que acabem d’entregar. Recuperar els premis honorífics (englantina, medalla. etc. ) i no monetaris. Una opció interessant seria que si els premis per adults tinguessin una dotació econòmica aquesta fos per a un projecte cultural formatiu del nostre poble, preferentment enfocat a la mainada, i que el guanyador hagués de triar a quin dedicar-ho. Posaríem de manifest la vocació de servei dels premis. Seria també molt positiu recuperar els ritus que envolten els jocs florals, com la tria d’una reina, la cerimònia etc. i posar en valor el reconeixement, el prestigi, l’esforç i la dedicació per sobre del premi material. Seria bó també implicar al moviment associatiu del poble, o promoure que sigui ell qui ho encapçali. Darrerament i a redós de la taula d’entitats Alella Pel Català s’han organitzat una seria d’accions coordinades. Especialment orgullós de la coordinació, empenta i capacitat de treball de les AMPAs de les escoles, i una mica decebut per la poca o nul·la implicació d’entitats que sí varen estar en la signatura del manifest i foto oficial i que després han desaparegut.

Per acabar un darrer detall, ja que els premis literaris porten el nom de persones a qui estan dedicats, potser fora bona idea que fossin entregats per familiars o persones íntimament relacionades amb els homenatjats. I no és perquè no m’agradi veure al nostre alcalde al capdavant de tots els actes que es fan a Alella, és lloable que sigui sempre a tot arreu, però potser seria més coherent i agafaria més significat de l’altre manera.

Salvador Bonada Font

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s