Comunicació de l’Ateneu Alellenc a la VII trobada d’entitats de recerca del maresme

Trobada entitatsL’Ateneu no és una entitat de recerca, el nostre objectiu és la divulgació històrica. Volem aproximar quanta més gent millor al coneixement de la història de Catalunya, per això és un plaer poder dirigir-nos a tots vosaltres, ja que amb la vostra tasca forniu de dades i de coneixements el discurs i el relat del nostre passat amagat i oblidat.
En aquesta comunicació us presentarem el nostre projecte, els seus eixos principals i les maneres amb les que intentem aconseguir els nostres objectius, que són aconseguir despertar l’interès del públic general en la nostra història, cosa que no és fàcil en en món saturat d’informació, on l’interès per tot el que no sigui nou i lluent és escàs.
Vertebrem el nostre projecte divulgatiu Herois 1714 Alella a través de la recuperació de la memòria dels Alellencs que varen prendre part de manera destacada en els esdeveniments de 1713-1714, durant la guerra de Catalunya, o de Defensa a Ultrança de les nostres llibertats i Constitucions, diferenciant-la de la immediatament anterior de successió a la Corona Hispànica.
Aquests son:
Salvador Lleonart, cap dels serveis d’intel·ligència i espionatge de l’exèrcit català amb grau de coronel d’infanteria.
Francesc Lleonart, capità agregat de la Invicta Coronela de Barcelona, ajudant dragó de la plana major
Jaume Lleonart, tinent de cavalleria del Regiment Pere Bricfeus
Mariana de Copons, Aristòcrata i espia
Josep Antoni de Mata i Copons, Comte de Mata, Senyor de la Casa del Terçó, diputat del Braç militar a la junta de Braços i signant de la protesta de Ferrer i Sitges, capità de la 6a companyia del 5è Batalló de la Coronela, defensor del baluard en la Batalla de Santa Clara i darrer Alferes de la bandera de Santa Eulàlia en la càrrega de l’onze de setembre de 1714 comandada pel Conseller en Cap.
Miquel de Calderó, un dels principals juristes de Catalunya, gran inquisidor i president del Tribunal de Contrafaccions, redactor de la Constitució 2a de 1706, o llei d’exclusió dels Borbons. Aquest encara que no fou veí d’Alella, maridà amb la pubilla d’una important masia del poble, iniciant la nissaga de Can Calderó, que arriba fins als nostres dies.

A través d’aquest personatges presentem la realitat de Catalunya com un estat avançat al seu temps, amb una organització, sistema jurídic, de representació i de presa de decisió marcadament diferent dels estats que ens rodejaven. Evidenciem que aquesta realitat és fruit d’una concepció de paradigma social, econòmic i organitzatiu de model socràtic, participatiu i corresponsable, contraposat als estats nació que havien sorgit en aquells segles, que seguien el model platònic, on el poder polític, legislatiu i executiu del rei era el que generava la nació i l’estat. En el nostre cas el poder legislatiu era de les Corts Catalanes, l’executiu era la Diputació del General o Generalitat i el judicial era força independent dels anteriors, i on el monarca havia de jurar complir i fer complir les lleis de la Nació per tal de ser reconegut com a tal. Tot això molt  abans de l’enunciat de la separació de poders de Montesquieu.  Destaquem com aquest sistema ininterromput de més de quatre segles de Constitucions de Catalunya sorgeix en una època de feudalisme i floreix en els moments de consolidació de l’absolutisme com a forma de govern en els estats que ens rodegen, cosa que encara dona més valor a la manera d’entendre i exercir el “regiment de la cosa pública” en els estats catalans. Mostrem el caràcter evolutiu d’aquestes lleis, que estaven fetes per permetre el desenvolupament econòmic i garantir els drets de tots els ciutadans, i quan no eren útils o havien estat superades per la evolució dels temps i la societat s’adaptaven, o es derogaven i s’en promulgaven de noves. Tot això és merit d’una societat dinàmica, configurada en xarxa i que a diferència d’altres estats de paradigma platònic no es vertebrava a redós del poder polític i la cort del monarca, ans gaudia de dinamisme propi, el que permetia una gran permeabilitat social i ascens per meritocràcia. Fins i tot la noblesa no vivia tan sols de rendes i favors, també participava de la vida econòmica i mercantil, tenint-ne un paper actiu. Exemple paradigmàtic són els Feliu de la Penya, que de botiguers de draps ascendeixen per mèrits propis, arribant a ser uns dels grans prohoms de l’època, ocupant càrrecs polítics de gran rellevància, i un destacat paper cultural, esdevenint Narcís Feliu de la Penya un dels més importants l’intel·lectual estadistes de la Catalunya d’aquell inici del XVIII. Només entenent aquesta configuració de la societat catalana es pot arribar a entendre l’aferrissada defensa de l’estat que es produeix aquells anys, com moltes vegades abans, en el Setge de Barcelona, i on s’hi compromet des del català més humil fins al més ric dels patricis, posant les seves hisendes i les seves pròpies vides al servei i defensa de les Llibertats de Catalunya.
Mostrem com aquest caràcter i manera de funcionar de la societat catalana és el responsable de les moltes i diverses recuperacions econòmiques i socials del Principat després de guerres, desfetes i repressions. Des de la posterior a la Guerra de Separació (mal anomenada dels Segadors) quant es produeix un ràpid redreçament de l’economia i el comerç que torna a ser estroncat amb la guerra de Successió. Com, desprès d’aquesta i a pesar de la cruenta repressió, espoli i pressió fiscal a la que se sotmet a Catalunya i al teòric canvi de paradigma, al estendre’s l’estat castellà en terres catalanes, es produeix durant el s. XVIII una nova recuperació econòmica i política que es materialitza en un primer memorial de Greuges l’any 1760  i una primerenca revolució industrial el darrer quart de segle, estroncada un altre vegada per la Guerra del Francès. I la tònica es repeteix fins els nostres dies, cosa que demostra el manteniment del vell sistema en la nostra consciència col·lectiva com a Nació natural que som.

Entrant de ple en la Guerra de Successió i posterior defensa a ultrança de Catalunya, ho abordem des de dues vessants, la internacional i la pròpiament hispànica (que no espanyola ni interna).

Vessant internacional.

Expliquem com la Gerra de successió a la Corona hispànica es pot considerar el primer conflicte bèl·lic d’abast mundial. És una època on es configura el nou ordre internacional. Des de l’edat mitjana la Santa Seu actuava com a arbitre internacional i poder superior en les disputes entre els Prínceps cristians. Amb l’aparició del protestantisme, l’anglicanisme, etc.  l’autoritat del papa ja no era reconeguda per molts d’aquests estats, i per tant el seu paper com a àrbitre ja no era efectiu, calia doncs un nou marc legal i de relació dels estats. A partir de Westfalia es configura aquest nou ordre d’estats-nació que lluiten per establir els seus equilibris de poder, establint-se dos blocs, l’absolutista i el constitucionalista que s’enfronten davant el problema de la mort de Carles II sense descendència i l’intent d’ambdós bàndols per fer-se amb el control de la monarquia hispànica, amb tots els seus estats mediterranis i possessions d’ultramar. No és d’estranyar que en les negociacions de pau a Utrecht  no es permetés la presència de delegats catalans. La simple existència d’una petita Nació-estat com Catalunya no era gaire còmode per aquests Estats-nació, ja es va encarregar el Duc d’Anjou d’enviar una carta a totes les cases regnants alertant sobre la amenaça que significava per la consolidació del seu poder reial, i el de tots, la pervivència d’un estat “quasi repúblic” com el català i la conveniència de la desaparició del mateix, demanant que el deixessin fer a ell que ja se n’encarregaria.
Digne de menció, i un argument que utilitzem per despertar l’interès de la gent, és que si tan poca cosa , pobres i miserables érem, tal com ens volen fer creure, com és que :
Per tal de poder sotmetre’ns en la Guerra de separació (segadors) varen acceptar la pèrdua de Portugal i tot el seu imperi colonial d’ultramar.
Per tal de poder sotmetre’ns al final de la Guerra de successió, renuncien a gran part dels dominis mediterranis, a possessions americanes, a la exclusivitat i control del comerç amb Amèrica i al control del tràfic d’esclaus amb el nou món, el negoci més lucratiu de l’època, i gràcies al qual la Gran Bretanya consolida el seu poder econòmic i imperial durant el s. XVIII.
Si diuen que no érem res és molt estrany que acceptin pagar per dues vegades un preu tan alt per poder aixafar i desballestar les estructures d’estat catalanes i la seva legitimitat i legalitat.

Vessant hispànica

L’antagonisme entre Castella i Catalunya ve de molt lluny, però a aquest conflicte normal entre estats que comparteixen frontera se li ha de sumar un conflicte addicional i que a criteri nostre se superposa a l’anterior fins quasi eliminar-lo i és un xoc de legitimitats, o de manera d’entendre el govern, al  contraposar-se la manera constitucional catalana i la castellana, més en línia amb ma concepció del poder absolut del rei. Primerament aquest conflicte es produeix en el si de la cancelleria catalana a l’arribada dels Trastàmara. El primer conflicte és la guerra civil catalana del s. XV , però al acabar en “taules” tan Ferran II com després Carles I entenen que el millor és acceptar i adaptar-se, ja que la potència del principat, el seu sistema de govern i model de societat, és gran part del seu poder i motor dels seus dominis. Carles I arribà a dir : “Prefereixo ser Comte de Barcelona que emperador de romans”. Fins i tot va ser fet emperador a Molins de Rei i celebrà capítol del Toisó d’Or a la Catedral de Barcelona, únic fora de terres flamenques. Però un cop el centre de poder reial s’instal·la a Castella amb Felip I, i després del seu regnat, la “entente” més o menys cordial i en acabar-se la inèrcia del regnat de Carles esclata amb els Austries menors,  quant el estat castellà configurat sobre la alta noblesa castellana i alguna catalana, més la església castellana de Toledo passen a controlar un estat depauperat i en fallida tal com evidencia el Memorial d’Olivares.
Des d’aquell moment el conflicte és obert i declarat contra Catalunya i la seva manera d’entendre l’estat i d’actuar olíticament. La mera pervivència d’aquest sistema amenaça la base de poder de l’estat castellà, a més aquest estat no pot tocar ni les arques catalanes, ni posar impostos, ni aixecar lleves, ni controlar l’economia. La pressió fa esclatar dues guerres, la de separació, on aconsegueixen desmembrar el principat separant els comtats del nord i cedint-los a França, cosa que no podien fer i que mai reconeixerien les Corts Catalanes, i la segona de successió, on aconsegueixen gràcies a la superioritat d’efectius de les tropes franceses i l’abandó dels nostres aliats, a canvi de substanciosos beneficis, aplicar les mesures que ja tenien previstes des de 1641, com Nova Planta i la Ciutadella per controlar Barcelona com a cap i casal del principat de Catalunya.
En Paraules del bisbe de Sogorb, ministre de Felip V:
“Las raices es menester sacarlas de lo más íntimo de la tierra, estas raíces de donde han nacido, siempre es de Barcelona, pues tierra que produce tan malas consecuencias hacerla cenizas…
…seria útil especialmente en estas que tienen humos de Repúblicas, para que se humillen”

Per tal d’aconseguir fer comprendre aquesta realitat no ens limitem a parlar d’aquest període ja que ens cal mostrar l’evolució d’aquesta manera d’entendre la organització de l’estat en xarxa, i ens recolzem, per exemple en la creació a València d’un regne en xarxa que dona molt pes al municipalisme i a l’autonomia de les ciutats, a la consolidació dels estats catalans mediterranis, que lluny de convertir-se en territoris annexionats, es vertebren com a estats autònoms i d’aquesta manera no perden el seu dinamisme, que produeix un intercanvi comercial que sempre duu aparellat el flixe de persones, idees i coneixements.
En aquest sentit si al Principat donem importància a Les Constitucions de Catalunya com a sistema legal sorgit de la legitimitat de la Nació com a limitador del poder reial, generant la necessitat d’un pacte entre totes les parts per obtenir el bé comú, en la expansió mediterrània, a cavall d’una expansió comercial i de línies de comerç, destaquem la importància del Consolat de Mar. Definèixen clara mostra del caràcter i la manera de fer catalanes, responsabilitat en l’autogovern i apertura i interrelació amb l’entorn. Mostrem així que és una societat oberta i diametralment oposada a la absolutista , centralista i tancada sobre si mateixa personalitat de l’estat castellà.
En quant a les dates en el període que tractem avui, donem més importància a l’any 1713 que al 1714, i no perquè en el 13 es produeixin els fets principals a la nostra comarca, sinó (i ja que el títol és herois 1714) perquè considerem la data important  el sis de juliol de 1713 i no l’onze de setembre, que és conseqüència de la primera. Considerem que el realment destacable és la presa de la decisió de resistir a ultrança sent perfectament coneixedors de a qui s’enfrontaven i que anglesos i austríacs marxaven. Cert és que la decisió no era la d’immolar-se, ja que la guerra es podia haver guanyat, i de fet, diverses vegades s’hi va estar aprop. És la decisió de voler ser, de no voler sotmetre’s a dominació estrangera, per molt perillós que sigui enfrontar-s’hi, la consciencia i la responsabilitat de saber que les coses depenen del que un fa i no del que fan els altres com a conseqüència de mantenir-se fidel a la teva manera de ser.
Per això, i ara passo a explicar quin tipus d’accions fem per aconseguir els nostres objectius, l’acte central de l’any és la lectura col·lectiva del Parlament de Ferrer i Sitges al Braç militar . El primer cop que ho varem fer va ser el juliol de 2012, en el 299 aniversari, al Fossar de les Moreres, amb presència dels membres de la Coronela de Barcelona muntant guàrdia amb les banderes durant tot l’acte. I aquest any, coincidint amb el tricentenari exacte, fins i tot en l’hora. Ho varem fer a Alella, al pati de Can Lleonart, i varem voler que els lectors fossin una vint-i-quatrena, en record de la Junta de Guerra 24a. També vàrem comptar amb la presència de la Coronela, que varen entrar uniformats i desfilant un cop acabada la lectura, i van procedir a fer la crida a la resistència, tal com es va llegir a carrers i places de Barcelona després de la votació i decisió de la Junta de Braços.
Durant dos anys, l’onze i el dotze, i coincidint amb la festa de la Verema d’Alella i acabant l’onze de setembre, hem programat una exposició commemorativa de tres o quatre dies amb les col·leccions de plafons editades pel Memorial 1714, amb que col·laborem estretament, i miniatures de soldats de la Coronela, que solen atraure els més menuts. Dins de la exposició, cada vespre, programàvem una conferència o presentació d’algun llibre, on els seus autors ens aproximaven als fets del període, tant llibres de recerca i història monogràfics com genèrics i novel·la històrica.
Varem plantejar un any sencer dedicat a els Herois de 1714 del nostre poble, i per aquest motiu vam proposar a l’ajuntament que es proposés aquest noms per a rebre honors municipals, els tres germans Lleonart com a Fills predilectes i els altres, ja que no eren nascuts al nostre poble, fills adoptius. D’aquesta manera volíem iniciar un procés de reconeixement i de divulgació de diferents aspectes de la història d’aquells anys, fent que cada acte, i en funció del tema a tractar, cada un dels personatges presidis, o introduís el tema. Per aquest motiu vàrem gaudir de la col·laboració de Francesc Riart, que amablement ens va fer uns dibuixos, ben documentats, del nostres amfitrions en aquest viatge. D’aquesta manera

Josep Antoni Mata Copons, com a noble i diputat del braç militar de Catalunya, a més de capità de la Invicta Coronela, ens guiarà en el descobriment dels aspectes relacionats amb la organització de l’estat, i el funcionament de les institucions en aquell període de guerra. Junta de Braços, Juntes de Govern i de Guerra, etc.

Salvador Lleonart, com a cap dels serveis d’espionatge i intel·ligència del exèrcit català ens farà de guia en el descobriment de les relacions diplomàtiques i internacionals del conflicte i el per què del fets que succeïren

Francesc Lleonart , com a capità agregat de la Invicta Coronela ens descobrirà els aspectes i fets de la defensa de Barcelona durant el seu setge, en el decurs del qual hi trobà la mort. Així com els aspectes molt interessants de la Invicta Coronela com a milícia ciutadana reglada.

Marianna de Copons, des de la seva posició d’espia destacada ens guiarà en el coneixement de la societat civil catalana, la seva puixança i dinamisme, també serà la millor amfitriona per descobrir el paper que tingué la dona austriacista, que mereix un tractament específic per la seva importància.

Jaume Lleonart, com a tinent de cavalleria del Regiment Pere Bricfeus de l’exèrcit exterior, comandat pel Marqués de Poal, serà el capità de la nau en el viatge de descoberta del que fou el exèrcit de Catalunya, les seves tàctiques, unitats, campanyes etc.

Miquel de Calderó. En el seu paper de jurista, en el descobriment de les Constitucions de Catalunya, els seus principis, manera d’aplicació, objectius i repercussions en el dret d’altres estats i les seves pròpies constitucions i organització.

També teníem previst, durant aquell any, poder confeccionar els vestits d’època dels protagonistes, mitjançant algun tipus de micromecenatge o subscripció popular, a cavall del desenvolupament del projecte anual. Amb l’objectiu de poder tenir-los el dia que es fes l’acte de nomenament de fills predilectes i adoptius. També un cop fet això, poder acompanyar a la Coronela de Barcelona en els actes que celebrés en motiu del Tri-centenari organitzat a Barcelona.
Desafortunadament, no hem aconseguit la complicitat municipal, i la proposta que vàrem fer ha quedat sense resposta, cosa que ens ha obligat a replantejar-ho tot davant la realitat de no poder realitzar el projecte anual, ni aconseguir tot el ressò possible al municipi. No trobar-hi complicitat no és la fi del món, i aquesta tasca de recuperació de la nostra història no ha de dependre del recolzament de les institucions, ja que no necessàriament els plantejaments proposats han d’encaixar en la seva línia d’actuació. És obligació de les administracions prioritzar els recursos i decidir quines propostes encaixen en els seus objectius i criteris, i és obligació dels que volem fer aquesta tasca divulgativa buscar noves vies quan es tanquen portes.
Hem prioritzat la interrelació amb d’altres organitzacions que cerquen els mateixos fins, per poder col·laborar amb elles i aprendre de les seves experiències. Entitats com el Memorial 1714, el Cercle Català d’Història, la Fundació d’estudis Històrics de Catalunya, Didpatri, de qui hem aprés molt en quant a divulgació i amb qui esperem poder emprendre noves vies, i els grups de recreació històrica, com la Coronela de Barcelona o els Miquelets de Catalunya.
A més del blog, programem actes mensuals, de petit i mitjà format : conferències, presentacions de llibres, etc. A més i en dates senyalades organitzem actes públic, com per Sant Jordi, patró de Catalunya, i on retem homenatge als defensors de les llibertats.
També, a través de xarxes socials, el correu electrònic, i el propi web, fem difusió de treballs de tercers, articles, actes d’altres entitats relacionades, etc. Vam projectar també la publicació diària de les ressenyes de la Gazeta de Barcelona, i el Diario del Sitio en col·laboració amb la Coronela, en el procés però vàrem saber d’un projecte similar a http://www.diaridesetge.cat , i de mutu acord fem difusió de la tasca que estan fent. La col·laboració amb d’altres entitats i el coneixement mutu dels projectes permeten compartir esforços i no duplicar feina, aconseguint un més bon rendiment i efecte.
Essent com és la divulgació històrica uns dels nostres objectius, no és l’únic, per això organitzem esdeveniments de caire literari, de debat, taules rodones i les més simples, però efectives, tertúlies de cafè. On es fa patent que el coneixement de la nostra història, especialment d’aquest període, ens permet entendre i comprendre els esdeveniments posteriors i fins i tot els actuals, no en va, en gran part, la història no és més que els esdeveniments de la política passada.

Web del projecte Herois 1714 Alella

http://herois1714alella.wordpress.com

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s