A propòsit del “mantra” de la gestió

gestióDesprés de la entrevista a l’ex-regidor d’Unió al consistori local es confirma la sensació de que aquestes entrevistes són fetes a la veu “oi que serem amics?”. Preguntes òbvies i respostes políticament correctes. Tan sols a destacar el “tornaré” del regidor, al més pur estil McArthur, i l’alegria de sentir-li dir (més aviat llegir) que és partidari d’una Catalunya independent. Benvingut Benjamí! Esperem que sigui alguna cosa més que flor d’un dia.
D’altra banda, em sembla un xic agosarat, per part de la entrevistadora, qualificar Alella de “poble capdavanter del moviment independentista”. Li recordo que a principis d’any, quan el parlament va aprovar la declaració de sobirania (moment cabdal del procés) i tots els partits i associacions varen convocar concentracions davant els ajuntaments, Alella tan sols va aplegar una seixantena llarga (no gaire) de persones, i quasi una vintena van sortir de l’Ajuntament, tan sols representen prop del 0,7% de la població. Que el nostre alcalde hagi protagonitzat un seguit d’accions, sempre i quan puguin tenir ressò mediàtic i sigui ell qui les dugui a terme, tan sols indica que té un especial interès per sortir als mitjans. I no ho entengueu com una crítica, és necessari i està molt bé de fer, però si ens quedem aquí i no es busca vertebrar un front d’acció comú davant el que s’atansa, com és el cas, es queda en lluminàries i focs d’artifici sense més utilitat, excepte pel protagonista.
Ara anem per feina, el que m’ha semblat més preocupant és la repetició del “mantra” de la bona gestió com a principal valor del representant electe. Un bon gestor és aquell que aconsegueix complir uns objectius optimitzant els recursos i els serveis que dona la empresa, i al final de l’exercici presenta un resultat econòmic favorable a la conta de resultats i per els accionistes. No és qui marca els objectius ni la política de la empresa, personalment entenc que el càrrec electe ha d’aportar exactament això, criteri i objectius en base a un programa que dibuixi un model de poble. És precisament el que trobo a faltar, el model de poble coherent, tan sols veig un model de serveis a proporcionar als individus. Aquest és el perill d’un gestor, per bo que sigui, les seves fites són optimitzar els serveis per tal de tenir els “clients” contents i garantir-se la continuïtat al capdavant de la empresa.
Un bon gestor és una bona opció per dirigir una empresa privada, per exemple un parc temàtic. Allà ha de gestionar bé els equips encarregats de les festes i espectacles, vigilar el bon funcionament de les atraccions, tenir cura que els establiments, botigues de souvenirs i d’alimentació obtinguin bon resultats, projectar una imatge de marca que atregui visitants i organitzar esdeveniments temàtics per tal d’atreure clients que facin rentable la explotació del negoci. Ha de coordinar tots els equips de treballadors i actors en els diferents esdeveniments, que ha d’organitzar contínuament per mantenir-lo en funcionament permanent, i controlar-ho absolutament tot i a tothom, “dinamitzar-lo” que és diu, i que és un altre “mantra” del que ostenta un càrrec públic. En un parc temàtic aquesta dinamització garanteix la feina dels treballadors, la satisfacció dels clients i el càrrec del gestor. Aquesta descripció s’acosta perillosament a la forma de funcionar d’aquest ajuntament tan “ben gestionat” que tenim.
Però un poble no és un parc temàtic que quan tenca les portes es converteix en un espai mort. Un poble ha de ser una comunitat viva i dinàmica per si mateixa.
Jo vull viure a un poble viu, no a “Port Alellavintura

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s