Beret estant

 

Beret estant

 

Esquena sobre la neu miro la nit sense lluna

cap viatger destorba les llums de la foscor.

Immens, inabastable, fred.

Surto del cos, sóc eteri,

ànima vers l’inabastable buidor

ubiqüitat de la no presència

espai per emplenar que m’atrau.

Ascendeixo i m’eixamplo

vull emplenar el no res

veloç, gas que s’expandeix

l’univers és la meva caixa.

Devoro guspires d’argent espurnejant

sento el seu pols, es mouen fent giragonses

pessigollegen, sento el cos que ja no tinc.

Res no m’atura, creixo i contamino

l’espai buit que no pot contenir-me

ja no és buit, hi sóc jo.

Foll, ebri de grandesa, em sento poderós,

jo ho sóc tot

he deixat la irrellevància del meu cos

estirat sobre neu verge, fred.

Sento una subtil carícia a la mà del cos que ja no tinc

de cop, minva l’energia que em domina

em redueixo, no vull! Jo ho sóc tot!

Com un globus que perd aire m’escolo

els astres que penjaven en l’espai que ara ocupo

esquincen la meva essència mentre em concentro.

Torno a l’origen del meu vol esbojarrat,

veig el meu cos

caic a velocitat de vertigen.

Torno a ser en ell, enyoro l’univers,

n’he estat l’amo i senyor,

no vull! no vull!

Aquesta mortalitat ja no pot contenir-me

ho he estat tot per un instant.

Fa mal.

Fred, tot és fred i buit

De sobte, a la mà del cos que ja no sento

torna l’escalf que tot ho ha canviat.

Cap lloc ni moment és millor que l’ara.

Esquena sobre la neu miro la nit sense lluna

mentre la meva filla m’agafa la mà.

 

 

Salvador Bonada Font

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s