Terrassa d’estiu

Matisse noia llegint

Assegut en una terrassa bado,

t’asseus tres taules enllà

desapareix la resta del món.

Els cabells encesos, rinxols,

cauen sobre el teu front

amb la lleugeresa de no tocar-te.

Com el vestit estampat

que sembla no tocar-te la pell,

el teu cos dins d’ell es mou lliure.

Cenyit a la cintura,

les cames creuades que no cobreix

acaben en unes espardenyes

amb tacó de vertigen,

lligades amb vetes als turmells.

Els teus dits romancegen

les pàgines d’un llibre gastat,

amb desgana, quasi acariciant-lo.

Desitjaria ser jo l’autor

de les paraules que hi ha en elles

però no sabria que dir-te,

ni tan sols respirar puc,

al mirar-te des d’on sóc.

No puc deixar de mirar-te

i al aixecar els ulls, lentament

es creuen amb els meus

em mires fixament

sento com els teus ulls

em xuclen l’ànima sencera.

Tornen els teus ulls al llibre

i m’enfonso en una dolça

i potent melangia.

Ha passat, s’ha escapat

perduda en un instant etern

la teva primera mirada.

Salvador Bonada Font

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s