Primer ple municipal de l’any cabdal

avatar-facebookJa s’ha fet el ple municipal que no es va fer el desembre, i era dels densos i importants: pressupostos i moció de suport del consistori d’Alella a la data i pregunta amb la qual decidirem el nostre futur com Nació natural que som, per esdevenir Nació sobirana. Suport que no es queda en mera declaració, sinó que inclou el compromís de treballar activament per a celebrar-la i facilitar-ne tots els passos fins a la seva execució.

Quant als primers pressupostos d’aquest equip de govern recentment ampliat i reforçat, els nous aires empenyen un pressupost respectuós i responsable, però que aposta per millorar el poble i assumeix el repte i l’esforç d’actualitzar i modernitzar bona part de l’enllumenat públic allà on fa més falta, assumint fins i tot riscos personals per tal de fer-ho possible, que han aconseguit fins i tot el suport d’un dels grups de la oposició, el PP. Gent d’Alella en canvi ha intentat, utilitzant una expressió de boxa, buscar-li el cos a CiU fent referència a les intervencions, en els plens de pressupostos anteriors, de la portaveu del grup quan era a l’oposició. En una resposta ràpida i contundent, tot agraint que es fixin en les seves anteriors intervencions, els hi ha fet veure que a més d’exclamar-se en el ple, la tasca de l’oposició és fer al·legacions als pressupostos per tal d’incloure els aspectes que considerin oportuns, cosa que no ha fet mai Gd’A i si en canvi CiU, aconseguint que s’acceptessin la majoria d’elles. Ganxo, ganxo, directe i a la lona, per seguir amb el símil.

Després d’uns punts d’aprovació procedimental ha arribat l’altre plat fort, la moció sobre el procés d’alliberament nacional de Catalunya. Aquí la cosa ha estat més repartida. La delegació funcional del PSOE a casa nostra no ha donat cap sorpresa i amb subterfugis diversos ha fet allò tant seu de si però no, però al revés i li dono dues voltes, és a dir, s’ha abstingut mentre amagava el cap sota l’ala. Més estranya ha estat la posició de Gd’A, un grup que pretén ser el màxim defensor de la democràcia en estat pur, ha fet un “si crític”, per entendre’ns, un Sí i una abstenció. La moció era de suport a la celebració d’una consulta plebiscitària, la màxima expressió de la democràcia directa que diuen defensar. Avui han perdut la coherència que altres vegades els hi he reconegut.

Finalment el PP, com és obvi, hi ha votat en contra. S’ha d’agrair el to respectuós de la seva intervenció, com ens té acostumats, sense els estirabots dels seus companys de partit. Tan sols una puntualització, ha dit que la democràcia només es pot entendre dintre del marc de les lleis. Li vull recordar les paraules del Tribunal Internacional de La Haia, que té tota l’autoritat i legitimitat per pronunciar-se sobre aquest particular, en la sentència que dictà sobre la Declaració unilateral d’independència de Kosovo, de 22 de juliol de 2010 :

“Declarem que quan hi ha una contradicció entre la legalitat constitucional d’un Estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona”

“Declarem que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la Llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica quan sigui necessari, la legalitat vigent”.

Per tant queda demostrada com incorrecte la declaració del portaveu del PP.

Altra cosa és la definició de la “demos” representativa en aquest exercici de democràcia. Ell, evidentment, defensa que aquesta “demos” és la “Nación Española”. Nosaltres, en canvi, afirmem que aquesta “demos” es limita als catalans. Aquest és el conflicte de la qüestió.

Però vet aquí que tenen un seriós problema per definir i delimitar la “Nación Española”, la primera vegada que ho van fer, a la “Constitución de Cádiz” de 1812 altrament dita “La Pepa”, varen afirmar que incloïa els espanyols d’ambdós hemisferis, tots sabem que en pocs anys més de la meitat d’aquella “Nación española” havia deixat de ser-ho, evidenciant la volatilitat i falta de concreció de la seva definició, i a final del s.XIX passà el mateix amb Cuba i Filipines. Però no s’acaba aquí, no fa pas tan, aquesta “Nación española” incloïa els habitants del Sàhara espanyol, a més dels de la Guinea. A ningú se li escapa que ara com ara ja no ho són. Dóna la casualitat que qui va signar la independència de Guinea va ser precisament el fundador del partit on milita aquest regidor : Don Manuel Fraga Iribarne. I ho va fer quan aquesta “Nación española” estava encara sota el domini del “Caudillo” aquell que deia que era indivisible i “unidad de destino en lo universal”.

Queda clar com la llum del dia que tenen serioses dificultats per definir-se com a “demos” representativa, i que les seves definicions tenen una vida força curta.

Nosaltres, en canvi, no hem de definir-nos sobre la base d’estar sotmesos al domini d’un poder superior (com vaig evidenciar en un article anterior ) nosaltres som una nació natural mil·lenària i ens sabem reconèixer com a tal. Sempre havíem estat sobirans, érem un estat. Com som bona gent i no volem que sofreixin un cobriment en no poder-se definir correctament com a nació, ja els hi solucionem el dilema tot afirmant que no formem part d’aquesta nació seva, i em remeto a l’afirmació clara, contundent i multitudinària del poble català des que encetarem definitivament aquest camí, el juliol de 2010 :

SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM

Ara tan sols solucionarem una anomalia històrica que ja fa tres segles que dura, tornarem a ser el que ens correspon :

ESTAT CATALÀ

 

 

Salvador Bonada Font

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s