Cal recapitular i seguir avançant (IV): Cal respectar el marc constitucional

trenquem cadenes

El marc constitucional és el que ens ha permès el període més llarg de progrés i llibertat de la nostra història. Ens va permetre sortir d’un temps de dominació de les elits per establir la sobirania de la Nació, és la victòria del dinamisme de la societat, que prèviament a l’inici d’aquest marc va assumir el seu paper i responsabilitat, fent impossible la continuació de l’antic règim. Aquest marc estableix la sobirania de la Nació i que cap factor extern ni cap sector intern pot ni ha de poder alterar la sobirania de tots, car aquesta sobirania resideix en les corts que ens representen. Dins aquest marc trobarem les eines per regular la nostra vida en comú i és a les Corts on s’han de prendre les decisions, tots junts . Aquest marc constitucional estableix el govern legítim, i en casos de dubte o incompliment del dit marc constitucional, estableix un tribunal específic que ha de vigilar el seu compliment, perseguir-ne les vulneracions i que ha de tenir la darrera paraula i aquesta ha de ser respectada per totes les parts.

Aquesta és la realitat, i els catalans faríem bé de recordar-ho, acceptar-ho, respectar-ho i a acollir-nos a ell i actuar dins els seus paràmetres, on podrem trobar les solucions que necessitem. Faríem bé de no voler anar per camins fora de la legalitat, amb expectatives i objectius incerts que ens poden dur a escenaris que no desitgem i a no aconseguir allò per al qual tots, des de sempre, hem treballat. Respectar aquest marc que ens ha dut a les cotes màximes de progrés, d’autogovern i de finançament que mai hàgim tingut. I ho va fer durant quatre-cents-trenta anys!

Aquest Marc Constitucional s’inicia l’any 1284, quan el nostre rei Pere II estableix a la cort que des d’aquell moment el Rei no podria dictar cap Constitució sense posar-la a aprovació de les Corts. Aquesta és la culminació del procés engegat per Jaume I de legislar en Corts Catalanes al costat de tota la representació de la societat de l’època, continuat pel seu fill Pere, i que cristal·litza i s’explicita com llei aquell any, ara en fa set-cents trenta, només!

Aquest marc es ratifica i consolida a les Corts de 1422 (ja amb els Trastàmara) on textualment es diu, s’escriu, es ratifica i es fa llei:

Com que les Constitucions i demés Lleis perque’s regeix la terra catalana, son elaborades única i solament per les Corts de Catalunya, sols aquestes tenen poder i forsa per derogar ó esmenar les dites ordenances de modo qué les ordres contraries als Usos, Privilegis generals ó especials, Capitols de Corts, Constitucions, no deuen obehirse ni acatarse ancar que fossin ó haguessin sigut dictades pel Rei ó el primogenit seu.”

En aquesta mateixa cort es donen poders d’Executiu a la Diputació del General o Generalitat. Tenim per tant separats els poders legislatiu i executiu des de l’any 1422, en fa cinc-cents-noranta-dos, només!

El sistema judicial era prou independent fins a culminar el la creació del Tribunal de Contrafaccions que era l’encarregat de vigilar el compliment estricte de les Constitucions de Catalunya, que són i sempre seran el NOSTRE LEGÍTIM MARC CONSTITUCIONAL. El nostre ESTAT.

Com hem vist aquest marc constitucional no pot ser esmenat ni derogat si no és en Corts Catalanes, Per tant el borbó rei castellà, Felip Quint, no podia legítimament derogar-les, segons ens pretenen fer creure que va fer, amb el Decret de Nova Planta on textualment diu:

que haviendo con la assistencia Divina, y justicia de mi causa, pacificado enteramente mis Armas esse Principado, toca à mi Soberanía establecer Govierno en él”

És aquest un reconeixement explícit que imposa el seu govern i domini mitjançant l’ocupació militar del Principat de Catalunya i que sobre aquesta ocupació forçada i imposada a sang i foc mitjançant la repressió sistemàtica i l’extermini programat de lleis, llibertats, institucions, llengua i fins i tot població, és sobre la que justifica el seu domini i sobre el que descansen totes les preteses legitimitats posteriors dels seus successors. Simplement soterra la nostra legalitat i s’entesta a fer que l’oblidem i acceptem la seva.

Som per tant un Estat sotmès i ocupat militarment, faríem bé en recordar-ho i assumir-ho perquè d’aquesta manera trobem el camí correcte i li donem consistència i fermesa als nostres objectius.

Tenim la nostra LEGALITAT, les Constitucions de Catalunya, i acollint-nos a elles establim la continuïtat del subjecte polític i jurídic de 1714 a 2014.

ÉREM UN ESTAT

Tenim la nostra LEGITIMITAT com a Nació que ha estat sotmesa per la força de les armes, com el borbó mateix reconeix, per tant ens assisteix el dret internacionalment reconegut d’autodeterminació.

SOM UNA NACIÓ.

Però tots aquests factors han de recolzar-se i ser defensats per una força suficient, capaç de ser reconeguda i acceptada pels altres estats per tal que ens considerin uns iguals, aquesta força sempre ha estat la militar, però sembla que la comunitat internacional, segons sentència del Tribunal Internacional de La Haya, reconeix una força que és superior a qualsevol legalitat i a qualsevol altra legitimitat:

En cas de conflicte la legitimitat democràtica preval sobre qualsevol altre

Hem de fer valer aquests tres factors: la legalitat catalana, la legitimitat de la Nació catalana, i voluntat democràtica lliurement expressada, i aquest és l’ordre correcte d’aplicació.

TORNAREM A SER UN ESTAT, ni més ni menys que el que érem

EREM, SOM, I SERÉM

Iniciem aquest procés, el Parlament ha de fer la Devolució de les Constitucions de Catalunya a la Nació, és la manera correcte de fer una DUI catalana, després entrarem en un procés constituent on haurem d’adaptar aquestes lleis als estàndards actuals. De fet no faríem res més que seguir el procés secular que seguien les nostres Constitucions, que en cada convocatòria de Corts (no eren permanents com ara) s’adaptaven, es derogaven les que havien quedat obsoletes, es modificaven altres i en promulgaven de noves, ja que el sentit i objectiu d’aquelles Constitucions era adaptar-se a l’evolució de la Nació per tal de permetre’n i impulsar el seu desenvolupament i creixement.

O potser seria millor fer unes lleis d’esmena, a l’estil dels Estats Units d’Amèrica, per tal que qui adaptessin aquestes lleis fossin les Corts sorgides de la Legalitat catalana i d’unes eleccions emparades en ella.

Queda evidenciat que la millor manera de reeixir com a Nació passa per :

ACOLLIR-NOS AL NOSTRE MARC CONSTITUCIONAL

Salvador Bonada Font

Patriotes per la Devolució

http://www.devolucio.cat

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s