Blancor

Assegut vora el foc veig dansar les flames

que en la foscor fan udolar les ombres,

el soroll dels espetecs dels troncs

trenca el mut silenci que m’envolta.

Mentre, per la finestra, veig els flocs

de la neu que va caient pausada, lenta.

Amb un got de vi a la mà, sense pressa,

m’hi acosto, fins tocar-la.

El meu alè entela els vidres, blanc,

tot es blanc allà fora, també els núvols.

El món sembla net, és el curt espai

entre la vall emblanquinada i un cel fals

de portadors de volves compactes

que es mengen les muntanyes,

que devoren els avets mentre davallen

cap a la vall que han cobert d’un gruix pur,

d’una netedat extrema,

d’una calma exasperant.

Demà al matí tota aquesta perfecció blanca

serà violada per mainades amb trineus,

cotxes que patinaran pels pendents glaçats,

esquiadors que hi dibuixaran ratlles infinites

que s’entrecreuaran en dibuixos furtius,

petjades de gent que no respecta gens

la blancor del mantell d’extrema bellesa,

vinguts de ciutats llunyanes que no conec

amb l’única intenció d’usar el que han comprat

en ofertes de botigues d’esports de muntanya.

Però aquesta nit,

des d’aquesta finestra

aquesta blancor és tota meva,

pura i neta.

Voldria sortir per tocar-la, però no ho faig

perquè  la corrompria, l’embrutaria.

I m’estic davant el vidre de la finestra

veient com cau la blancor perfecte

vora el foc, un got de vi, un cigarret,

gaudint d’una perfecció que, potser,

mai més podré tornar a veure.

 

blancorSalvador Bonada Font

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s