De Constitucions i altres galindaines

Som potser un país de modes i rampells? El que està clar és que som un país sense memòria i quasi es podria dir que ben bé no sabem ni qui som.
Fa feredat la lleugeresa amb què hom s’arroga la capacitat de definir com és i com serà la nova constitució d’una Nació i d’un País, i que a l’hora de definir-lo ens amaguem i maldem per no posar blanc sobre negre, ens amaguem en subterfugis i mitges paraules acabant per no dir res, quan no abracem els tòpics més tòpics i els vestim de conceptes manifassers i “bonistes” que són més un quedar bé que no pas fer les coses amb fonament.
I heus ací que ara, com en aquest país el mes tonto fa rellotges, tothom es veu en cor de fer constitucions. Ja va fer Reagrupament el primer intent fa alguns anys, iniciativa de mèrit en el seu moment, però que no passa d’exercici d’onanisme patri, brindis al sol, o com preferiu anomenar-ho. Ara s’ha obert la veda i corre que m’empaiten tots a fer constitucions, que si naps i que si cols, i jo l’hi poso un manat de bledes. Que això si, de bledes n’hi ha moltes.
Per començar hem de tenir clar què és Catalunya. Ho tenim?
Per continuar hem de tenir clar qui són els catalans. Ho tenim?
I per acabar hem de tenir clar en concepte de què reclamem la nostra llibertat. Ho tenim?
Pel que sembla en aquests aspectes el més calent és a l’aigüera i el més dramàtic és que quan ens atrevim a fer-ho ens quedem amb les definicions castellanes, ço és : les quatre províncies espanyoles i els ciutadans espanyols que les habiten. Decebedor, molt decebedor per no dir-ne una de més grossa.
Som una Nació! O no recordem ja aquest concepte!
On és el “Llengua, Cultura, País” que hauria de vertebrar el nostre discurs? Venuts per quatre vots escadussers que no acaben d’arribar?
Una mica d’orgull, catalans! Si nosaltres no ens sabem reconèixer, com pretenem que ens reconegui el món?
Hem fet un Tricentenari molt plàstic i políticament correcte, més en clau de comèdia que no pas de reflectir el drama que hem sofert durant aquests tres-cents anys. ÉREM, SOM i SEREM. Aquest n’era el lema, i en això s’ha quedat, en un lema buit que ens mira sorneguer amb un posat de dir “ no era això, companys no era això”.
Si un objectiu hauria d’haver tingut, és el de deixar clar que a més d’una Nació, la nació més lliure del món, com ens definien els contemporanis, a més d’això: ÉREM un ESTAT. Érem un Estat que es regia per les Constitucions de Catalunya. Unes Constitucions que van ser el nervi i el cos d’estat d’aquesta Nació durant set segles. Començant per les de Pau i Treva (any 1027) i consolidant-se com exclusives de la sobirania de la Nació, no del Príncep (any 1284). Aixafades i ocultades per la salvatgia borbònica (any 1714), que no derogades, com ens han volgut fer creure des de llavors. Perquè només les Corts de la Nació Catalana les pot esmenar, canviar o derogar. Ens han ocultat deliberadament allò que realment som:
Un Estat ocupat militarment i sotmès per l’ús i abús de la força, amb repressions i exterminis periòdics i sistemàtics.
I podem fer els escarafalls que vulguem davant aquesta afirmació, el que és més clar que l’aigua és que un País que hostatja un exèrcit que no parla la llengua de la Nació és un país ocupat. I un País que pateix un espoli econòmic sostingut en el temps, molt temps, és una colònia, un país sotmès a una colonització ferotge tant administrativa com demogràfica. Per molts cataplasmes que hi posem aquesta és la crua realitat.
Cert és que hem de partit d’una realitat existent, però si no tenim clar com hi hem arribat i qui som en realitat, difícilment farem res de bo i ens entrebancarem, com estem ara, i com vam fer l’any vuit, el divuit, el trenta-u, el trenta-quatre, el trenta-sis i el setanta-set, per parlar només del segle passat.
Tinguem-ho clar:

No hem de separar-nos d’Espanya, hem de fer fora l’estat espanyol de Catalunya.

IMG_2274

Anuncis

One thought on “De Constitucions i altres galindaines

  1. Als francesos sota l ocupacio nazi mai se ls va acudir dir que es volien separar d Alemanya.Això hagués volgut dir que eren alemanys.Deien que calia expulsar les forces d ocupacio. I nosaltres de que parlem
    Molt d acord amb el que dius

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s