Avarícia de tu

  Trencaré pedres amb les mans alliberant-te de la presó de marbre per estimar la pell humida descobrir racons amb els dits deixar-me arrossegar pel teu cabell sanglotar el teu nom entre gemecs i enfonsar els ulls en ta mirada. Abandonar-me a un instant, per fer-lo essència d’eternitat. Salvador Bonada Font  

2014

Aires d’any nou recorren la terra prenyats d’esperança, il·lusió, compromís. Aires d’any nou esventen les cendres i atien les brases que volen ser lliures. Tres-cents anys fa que crema el desig. . Eternitat vivint presoners, altius, mullant la terra amb suor de l’esforç amarant-la fins, xopa, fer-la fang per modelar la delejada llibertat, el foc… Read More 2014