Avui dilluns vint d’abril s’acaba el plaç d’inscripció de llistes electorals per unes eleccions municipals que han de tenir un marcat caràcter de construcció nacional. Els municipis són la part de l’estat més propera a la ciutadania i els que permeten (o haurien de permetre) una interacció més directa de la gent en els afers que m’agrada anomenar de «regiment de la cosa pública».
Hem parlat molt i abastament de com ha de ser aquest estat que volem per la nostra Pàtria, i que està generant rius de tinta, onades d’il·lusió i mobilitzacions més o menys afortunades dels que pretenen ser actors d’aquest procés. Però es queden en això, en intents d’escatir i proposar com ha de ser aquest estat que desitgem i anhelem lliure. Un intent de definir i vestir l’amo que ens ha de manar, per tal que sigui un amo bo i «social».
Llibertat no és poder triar-lo i decidir com ha de ser l’amo, llibertat és no tenir amo.
L’actual estructura i disseny de l’administració de l’estat, ajuntaments inclosos, és en gran mesura hereva d’un estat espanyol sorgit del centralisme borbònic absolutista que, en ocupar militarment aquest País, va imposar una estructura administrativa de control ferri del territori i la població, depenent directament del poder reial i eliminant la manera que tenia aquest País de gestionar-se.
Molt es parla dels vestits que li posarem a aquesta nova realitat, i molt poc de la seva estructura i basament de la sobirania. Encara menys de la capacitat de la Nació, de la gent on resideix l’autoritat i la sobirania, de participar en aquesta administració sense passar pel sedàs castrant d’uns partits polítics dinàstics i fortament jerarquitzats.
Podríem pensar que la gent d’aquesta Nació ha perdut la capacitat, el criteri, l’habilitat i l’actitud de prendre responsabilitat en la gestió de la seva realitat, després de tres segles d’haver d’obeir de grat per força. La intensa activitat demostrada recent i no tant recentment, l’associacionisme, l’emprenedoria i el teixit productiu de petita i mitjana empresa ens demostren que no és així. El que potser ens costa recordar és que aquestes mateixes pràctiques són, en gran mesura, aplicables a l’estructuració de l’administració del estat.
Estem en el procés de vertebrar aquest subjecte polític i jurídic que sempre ha estat Catalunya i el lloc òptim per començar a fer-ho és als municipis, que haurien d’esdevenir autèntics laboratoris de democràcia i de participació, d’assumpció de la responsabilitat individual, i dels diferents col·lectius, en el procés de recuperació de la nostra llibertat nacional, projecció de la nostra llibertat individual.
Veurem quantes de les propostes dels partits que pretenen guanyar el nostre vot en aquestes eleccions municipals van en aquesta direcció, i quantes en la direcció de la «vella política espanyola» de voler presentar-se com l’amo bo, l’amo que necessites i que més es preocupa del ramat.
Fins el dia de les eleccions analitzaré, a criteri meu és clar, aquestes propostes quan es vagin fent públics els programes o a mesura que els diferents actors les facin públiques. Mentrestant provaré de pentinar les accions de govern d’aquest partits que ara ens faran la gara-gara per tal de veure quant en tenen d’una mentalitat, i quant de l’altre. Us convido a fer el mateix, a analitzar per vosaltres mateixos i a escatir la realitat d’entre tones de paraules i accions manifasseres que ens abocaran a sobre.
Pretenem guanyar-nos un futur lliures, és hora de demostrar-ho.
donec perficiam 